«Us heu preguntat mai quantes vegades a la vida heu dit realment gràcies? Un autèntic gràcies. L’expressió de la vostra gratitud, del vostre reconeixement, del vostre deute.»

Aquesta retòrica de l’agraïment és el fil que sosté l’obra de Les Gratituds, de Delphine de Vigan, una història punyent que gira entorn de la urgència de la necessitat de donar les gràcies abans no sigui massa tard, i que ens acaba portant cap a una altra pregunta altrament important: «qui ens ensenya a habitar la vellesa quan les paraules comencen a fallar?»