Si són roses, floriran és com abocar-te a un celobert: és sentir les veus dels veïns escolar-se entre la roba estesa –paraules que parlen dels altres dient més de qui les diu que dels altres-.

L’autor, Manuel de Pedrolo, hi conforma un retrat de la societat catalana de la postguerra: un ambient enrevessat i gris, ple de dificultats per sobreviure i d’entrebancs per ser feliç. Ho fa, tanmateix, d’una manera subtil: sense evidenciar-ho a grans veus, sinó donant-li forma a través d’íntims diàlegs.

És per això que fa la sensació de ser dins de la conversació, o almenys a prop, fent safareig.